Test

El meu país és tan egoista

El meu país es tan petit, egoiste, incivic i mediocre

El meu país es tant petit que només hi cap egoïsme , incivisme i mediocritat.
Exemples:
La persona que espera a creuar el semàfor, espera i espera i just quan es va a posar verd per els cotxes passa ella
Les escales mecàniques, no tots a un costat
Deixar pas quan es circula amb cotxe

Revilla a la Noria

Revilla a la Noria

Què es pot fer quan tot un president d'una comunitat autònoma, Santander, diu que fer un referèndum, referint-se a Arenys es totalment il·legal com diu la Constitución i que si es fa es tota España que ha de decidir sobre aquell territori (perdò, però quina gràcia em fa) i el periodista en qüestió Jordi González li ha de recoradr que no es va tractar de cap referèndum sino d'una consulta i que a més va ser legal.

Tenen la culpa els meteorólegs

Tenen la culpa els meteoròlegs?

Fa uns dies vaig escoltar aquesta pregunta a "El Mon" de RAC1.
En el país de la mediocritat, del "inventen ellos", uns periodistes ens pregunten si tenen la culpa els meteoròlegs del que va passar.
Perquè no pregunteu si te la culpa la ciència?
Saben aquests periodistes que la realitat es incerta per naturalesa? Saben que l'atmosfera és comporta com un sistema caòtic?
Volem prediccions més precises? Perquè no fem la pregunta: Hauríem d'invertir més diners en ciència i educació?
Caldria que la ciència es tingués més present a la societat i per això els creadors d'opinió n'haurien de saber una mica. Potser el que falta es a la carrera de periodisme una mica de cultura científica/tècnica. És molt important que tinguem periodistes menys analfabets científics i anumèrics. Fins i tot tinc la impressió arran d'alguns comentaris que fan que es vanaglorien de no saber res de segons quins tema científic. Lamentable.

Demano que surtin a Polònia més periodistes i, NOVETAT, alguns tertulians i així ja tindrem tota la Catalunya mediocre representada.Vosaltres sous els que creeu molta opinió i teniu molta responsabilitat

Partits ... per la meitat

Els diputats a Madrid han de defensar la regió de procedència. D'aquesta manera el Congrés es convertirà en un Senat i caldrà que reinventin el Senat d'una vegada.
A més a més d'aquesta manera, s'aconsegueix que els partits deixin de tenir el protagonisme que tenen i segueixin sent una de les institucions menys democràtiques que hi ha.
Per cwert, on és la Chacón defensant l'Estatut, i l'incompliment de la part econòmica que es va donar a l'Agost? I el de "fets no paraules"?

Si us plau, rectifiqueu pels 80 km/h

Els dies posteriors a la posada en marxa de la disposició dels 80 km/h vaig fartar-me d'escoltar il·lustres tertulians i locutors dels principals programes matinals a més de llegir molts articles, editorials... queixant-se de la bondad dels 80 km/h adduint que era obvi que no serviria per res de res. Suposo que tots ells s'estaran preparant aquest estiu per entonar el mea culpa quan tornin de vacances o escriure un article demanant disculpes.

El periodismo anumérico (2)

El 16 de julio apareció en la Vanguardia una pequeña reseña titulada "la brecha digital" donde aparecían las cifras absolutas de bajadas del navegador Firefox en diferentes países. Hace unos días leía las cifras absolutas de delitos por distritos en Barcelona. Unos meses atrás se decía en un periódico que el cine en París valía un poco más que en Barcelona queriendo significar que aquí no era tan caro, sin tener en cuenta la diferencia de sueldos medios de los habitantes de estas ciudades.
Todo ello me lleva a la reflexión de que necesitamos cuidar matemáticamente nuestro discurso (¿no hay una revisión de los artículos por ningún científico?, ¿nadie sabe en la redacción que las cifras absolutas no tienen ningún significado?), necesitamos ir hacia una sociedad más tecnológica porque de la tecnología y de la ciencia vamos a vivir en gran medida.

Les 7... centes diferències entre Japó i Catalunya

1. Llegeixo a un diari que el carrer Cucurella està ple de xiclets enganxats. Quan deu costar això a l'Ajuntament amb diners, aigua, gent...? Quan a vegades li he dit alguna cosa a alguna persona en referència que llença un paper a terra m'han dit "Pago para eso". Mentres pensem que paguem per això i no per tenir una bona educació, investigació, tecnologia, innovació... No anem bé. A Japó no hi ha res de res a terra. Ningú tira res a terra.

2. Quan arribes a Japó veus molta gent que porta una mascareta a la boca. Et preguntes per què la porten. T'expliquen que es per no contagiar a l'altra gent. Igual, igual que aquí on: no et deixen sortir del parking (primero yo, despues yo y luego yo), la gent es posa a un costat a les escales mecàniques, ...)

3. La gent es preocupa realment de l'altra. Preguntes a algú i a pesar de la distancia idiomàtica es preocupen d'ajudar-te d'una manera real.

4. Els horaris. Tot va al segón. Els trens, autobusos, metros... Tot a la perfecció i amb una xarxa densíssima molt més complexe que la que tenim aqui.

5. Vaig anar a un museu a Kobe que hi habia un apartat de Kawasaki. I jo que em pensava que feien motos... Kawasaki fa coets, shinkansen (trens bales), illes artificials (com la que hi ha a Kobe, per cert quina gràcia que els hi faria el sot del Carmel a ells que van tenir un terretremol que va tirar a terra 100.000 vivendes i matar a 5000 persones i que no hi ha rastre.. excepte un troçet que no han tocat per mostrar el que va ser),

Quan que podem aprendre d'ells. I no en ciència i tecnologia en el que ens porten 100 anys, sino en civisme, humanitat, empatía... en el que ens porten 200.