Un dia qualsevol

Aquest és el problema va ser un dia qualsevol.
M'aixeco i em poso la radio. És un dissabte i poso la ràdio del PSOE. Parlen de la crisi econòmica i no parlen res de res que s'ha de canviar cap a la societat del coneixement i això vol dir gent molt ben formada (bones escoles i professors) i bones universitats i oportunitats de crear fàcilment empreses que després estiguin recolzades des de l'estat ... de veritat. No parlen d'això
Baixo a comprar el pa. A pujat, ja fa dies, un 20%. Diuen que només hauria d'haver pujat un 5% encara que hagués pujat un 100% els cereals. Per què no fem una protesta i ningú compra pa de forn durant 1 mes?
Després porto la meva filla a natació a Picornell. Els monitors com de costum vénen 10' tard i comença la classe tard tot i que ja he escrit 4 reclamacions parlant d'aquest tema.
I només son les 9:30 del matí. No anem bé. Gens bé.
Encara tinc a la retina la societat japonesa des de el viatge que he fet recentment. Tot funciona bé allà. El transport públic, l'atenció al ciutadà... i sobre tot el civisme, el mirar per el pròxim... No estem a anys llum del Japó en ciència i tecnologia. Hi estem en civisme.

El Lobby de lletres

Estic escoltant el 59'' d'ahir dia 22 d'abril i no suro de la meva perplexitat. En Bru de Sala demanant més pluralitat, dient que es necessari que altra gent surti a la TV3. Sense que serveixi de precedent estic d'acord amb ell és necessari que altre gent, els científics, els tècnics surtin als mitjans de comunicació i no el lobby intelectual de lletres que s'atraveix a qualsevol tertúlia a parlar del que sigui encara que no en sàpiga res de res. Li diuen que opinen de l'aigua i son capaços d'estar parlant estona i estona. No tenen la valentía de dir que no saben res d'això i que millor seria que invitessin a un científic a parlar d'aquell tema.
D'altra banda estava parlant el Sr. Tapia en referència a la Fira de Franckfurt i va començar dient que creia que per cada llibre en català se'n venient 3 o 4 en castellà. Salta el Sr. Bru de Sala per corregir-li i diu que la proporció és de 9 a 1. Finalment hi posa pau el conseller Treserres i diu que la proporció es de 8 a 2. A molt bé. El fantàstic món dels anumèrics. Aquesta gent tant fantàstica de lletres que menysprea les ciències i han agafat el poder mediàtic. Resulta que la proporció 8 a 2 es la mateixa que 4 a 1 que es el que deia el Sr. Tapia.