Les 7... centes diferències entre Japó i Catalunya

1. Llegeixo a un diari que el carrer Cucurella està ple de xiclets enganxats. Quan deu costar això a l'Ajuntament amb diners, aigua, gent...? Quan a vegades li he dit alguna cosa a alguna persona en referència que llença un paper a terra m'han dit "Pago para eso". Mentres pensem que paguem per això i no per tenir una bona educació, investigació, tecnologia, innovació... No anem bé. A Japó no hi ha res de res a terra. Ningú tira res a terra.

2. Quan arribes a Japó veus molta gent que porta una mascareta a la boca. Et preguntes per què la porten. T'expliquen que es per no contagiar a l'altra gent. Igual, igual que aquí on: no et deixen sortir del parking (primero yo, despues yo y luego yo), la gent es posa a un costat a les escales mecàniques, ...)

3. La gent es preocupa realment de l'altra. Preguntes a algú i a pesar de la distancia idiomàtica es preocupen d'ajudar-te d'una manera real.

4. Els horaris. Tot va al segón. Els trens, autobusos, metros... Tot a la perfecció i amb una xarxa densíssima molt més complexe que la que tenim aqui.

5. Vaig anar a un museu a Kobe que hi habia un apartat de Kawasaki. I jo que em pensava que feien motos... Kawasaki fa coets, shinkansen (trens bales), illes artificials (com la que hi ha a Kobe, per cert quina gràcia que els hi faria el sot del Carmel a ells que van tenir un terretremol que va tirar a terra 100.000 vivendes i matar a 5000 persones i que no hi ha rastre.. excepte un troçet que no han tocat per mostrar el que va ser),

Quan que podem aprendre d'ells. I no en ciència i tecnologia en el que ens porten 100 anys, sino en civisme, humanitat, empatía... en el que ens porten 200.