Partits ... per la meitat

Els diputats a Madrid han de defensar la regió de procedència. D'aquesta manera el Congrés es convertirà en un Senat i caldrà que reinventin el Senat d'una vegada.
A més a més d'aquesta manera, s'aconsegueix que els partits deixin de tenir el protagonisme que tenen i segueixin sent una de les institucions menys democràtiques que hi ha.
Per cwert, on és la Chacón defensant l'Estatut, i l'incompliment de la part econòmica que es va donar a l'Agost? I el de "fets no paraules"?

Si us plau, rectifiqueu pels 80 km/h

Els dies posteriors a la posada en marxa de la disposició dels 80 km/h vaig fartar-me d'escoltar il·lustres tertulians i locutors dels principals programes matinals a més de llegir molts articles, editorials... queixant-se de la bondad dels 80 km/h adduint que era obvi que no serviria per res de res. Suposo que tots ells s'estaran preparant aquest estiu per entonar el mea culpa quan tornin de vacances o escriure un article demanant disculpes.

El periodismo anumérico (2)

El 16 de julio apareció en la Vanguardia una pequeña reseña titulada "la brecha digital" donde aparecían las cifras absolutas de bajadas del navegador Firefox en diferentes países. Hace unos días leía las cifras absolutas de delitos por distritos en Barcelona. Unos meses atrás se decía en un periódico que el cine en París valía un poco más que en Barcelona queriendo significar que aquí no era tan caro, sin tener en cuenta la diferencia de sueldos medios de los habitantes de estas ciudades.
Todo ello me lleva a la reflexión de que necesitamos cuidar matemáticamente nuestro discurso (¿no hay una revisión de los artículos por ningún científico?, ¿nadie sabe en la redacción que las cifras absolutas no tienen ningún significado?), necesitamos ir hacia una sociedad más tecnológica porque de la tecnología y de la ciencia vamos a vivir en gran medida.

Les 7... centes diferències entre Japó i Catalunya

1. Llegeixo a un diari que el carrer Cucurella està ple de xiclets enganxats. Quan deu costar això a l'Ajuntament amb diners, aigua, gent...? Quan a vegades li he dit alguna cosa a alguna persona en referència que llença un paper a terra m'han dit "Pago para eso". Mentres pensem que paguem per això i no per tenir una bona educació, investigació, tecnologia, innovació... No anem bé. A Japó no hi ha res de res a terra. Ningú tira res a terra.

2. Quan arribes a Japó veus molta gent que porta una mascareta a la boca. Et preguntes per què la porten. T'expliquen que es per no contagiar a l'altra gent. Igual, igual que aquí on: no et deixen sortir del parking (primero yo, despues yo y luego yo), la gent es posa a un costat a les escales mecàniques, ...)

3. La gent es preocupa realment de l'altra. Preguntes a algú i a pesar de la distancia idiomàtica es preocupen d'ajudar-te d'una manera real.

4. Els horaris. Tot va al segón. Els trens, autobusos, metros... Tot a la perfecció i amb una xarxa densíssima molt més complexe que la que tenim aqui.

5. Vaig anar a un museu a Kobe que hi habia un apartat de Kawasaki. I jo que em pensava que feien motos... Kawasaki fa coets, shinkansen (trens bales), illes artificials (com la que hi ha a Kobe, per cert quina gràcia que els hi faria el sot del Carmel a ells que van tenir un terretremol que va tirar a terra 100.000 vivendes i matar a 5000 persones i que no hi ha rastre.. excepte un troçet que no han tocat per mostrar el que va ser),

Quan que podem aprendre d'ells. I no en ciència i tecnologia en el que ens porten 100 anys, sino en civisme, humanitat, empatía... en el que ens porten 200.

Un dia qualsevol

Aquest és el problema va ser un dia qualsevol.
M'aixeco i em poso la radio. És un dissabte i poso la ràdio del PSOE. Parlen de la crisi econòmica i no parlen res de res que s'ha de canviar cap a la societat del coneixement i això vol dir gent molt ben formada (bones escoles i professors) i bones universitats i oportunitats de crear fàcilment empreses que després estiguin recolzades des de l'estat ... de veritat. No parlen d'això
Baixo a comprar el pa. A pujat, ja fa dies, un 20%. Diuen que només hauria d'haver pujat un 5% encara que hagués pujat un 100% els cereals. Per què no fem una protesta i ningú compra pa de forn durant 1 mes?
Després porto la meva filla a natació a Picornell. Els monitors com de costum vénen 10' tard i comença la classe tard tot i que ja he escrit 4 reclamacions parlant d'aquest tema.
I només son les 9:30 del matí. No anem bé. Gens bé.
Encara tinc a la retina la societat japonesa des de el viatge que he fet recentment. Tot funciona bé allà. El transport públic, l'atenció al ciutadà... i sobre tot el civisme, el mirar per el pròxim... No estem a anys llum del Japó en ciència i tecnologia. Hi estem en civisme.

El Lobby de lletres

Estic escoltant el 59'' d'ahir dia 22 d'abril i no suro de la meva perplexitat. En Bru de Sala demanant més pluralitat, dient que es necessari que altra gent surti a la TV3. Sense que serveixi de precedent estic d'acord amb ell és necessari que altre gent, els científics, els tècnics surtin als mitjans de comunicació i no el lobby intelectual de lletres que s'atraveix a qualsevol tertúlia a parlar del que sigui encara que no en sàpiga res de res. Li diuen que opinen de l'aigua i son capaços d'estar parlant estona i estona. No tenen la valentía de dir que no saben res d'això i que millor seria que invitessin a un científic a parlar d'aquell tema.
D'altra banda estava parlant el Sr. Tapia en referència a la Fira de Franckfurt i va començar dient que creia que per cada llibre en català se'n venient 3 o 4 en castellà. Salta el Sr. Bru de Sala per corregir-li i diu que la proporció és de 9 a 1. Finalment hi posa pau el conseller Treserres i diu que la proporció es de 8 a 2. A molt bé. El fantàstic món dels anumèrics. Aquesta gent tant fantàstica de lletres que menysprea les ciències i han agafat el poder mediàtic. Resulta que la proporció 8 a 2 es la mateixa que 4 a 1 que es el que deia el Sr. Tapia.

Periodisme anumèric

Com aquell llibre de John Allen Paulos que parlava de El hombre anumérico, podríem parlar de el periodisme anumèric. De fet, diaris de molta anomenada poden ser capaços de publicar coses com a Barcelona el cinema es barato perquè val 6€ i en canvi es car a Paris donat que allà val 7€ sense cap menció al sous que hi ha allà. De la mateixa manera en un programa de la cadena Ser que fan els caps de setmana invitan al president del CSIC i li pregunten si sap algun acudit de científics. Mirin no estem per bromes. Es necessari, indispensable que ens adonem que no tenim més remei que dedicar-li esforç al tema de la ciència, investigació. El nostre futur depèn de la innovació.
A el programa estrella de la Ràdio Nacional de Catalunya fa un programa de moda però cap de ciència o investigació tot i tenir a Catalunya grans divulgadors.
El més greu de tot es que aquest acientifisme, anumerisme o contamina tot. El periodista que no es capaç de fer un balanç adequat perquè no te prou coneixements (coneixements bàsics per altra part) no serà capaç de portar al ciutadà bona informació.