Periodisme anumèric

Com aquell llibre de John Allen Paulos que parlava de El hombre anumérico, podríem parlar de el periodisme anumèric. De fet, diaris de molta anomenada poden ser capaços de publicar coses com a Barcelona el cinema es barato perquè val 6€ i en canvi es car a Paris donat que allà val 7€ sense cap menció al sous que hi ha allà. De la mateixa manera en un programa de la cadena Ser que fan els caps de setmana invitan al president del CSIC i li pregunten si sap algun acudit de científics. Mirin no estem per bromes. Es necessari, indispensable que ens adonem que no tenim més remei que dedicar-li esforç al tema de la ciència, investigació. El nostre futur depèn de la innovació.
A el programa estrella de la Ràdio Nacional de Catalunya fa un programa de moda però cap de ciència o investigació tot i tenir a Catalunya grans divulgadors.
El més greu de tot es que aquest acientifisme, anumerisme o contamina tot. El periodista que no es capaç de fer un balanç adequat perquè no te prou coneixements (coneixements bàsics per altra part) no serà capaç de portar al ciutadà bona informació.